Lluny, lluny d'aquí, les meves intencions són lluny de les que qualsevol ésser humà tindria en la meva situació, emmagatzemades en un racó de la meva inconsciència, allunyades dels tumults enfervorits de les gentades aclaparadores que envolten els alts murs de les grans ciutats. Flueix l'escriptura, deixada anar en la inconcreció de les paraules, en l'abandó a que he lliurat la dactil·lografia que frueix d'una llibertat esfereïdora, anotant sense sentit i sense pensar allò que la tramuntana fa devallar Canigó avall per les vessants escarpades o ondulades que envolten el Pirineu. El Pirineu. El Pirineu blanc, brillant i ufanós, que presideix com un monarca la plana empordanesa i empeny la netedat que il·lumina les nostres ments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada